La localidad francesa de Grasse es la capital mundial de los perfumes, conocida por ser el escenario de la mayor parte de la novela de Patrick Süskind El Perfume, gran parte de su economía se basa en la industria del perfume con fábricas especializadas en perfumes industriales y dispone todavía de industria tradicional del perfume dirigida principalmente a la venta de productos para los turistas.

Los aromas son el principal atractivo turístico de esta ciudad, cuenta con el Museo Internacional del Perfume y con la posibilidad de visitar diferentes fábricas para ver el proceso de elaboración de las fragancias. Además, a través de un hardware difusor de fragancias que se conecta al ordenador, determinadas páginas web de esta ciudad desprenden aromas.

Grasse se dedica a la industria del perfume desde hace años y dispone de los paisajes necesarios para usarlos de forma imaginativa, además todo lo que se ofrece en Grasse está relacionado con los aromas, desde el mercado diario de flores, pasando por las pastelerías donde los elementos básicos que se usan son las flores y las frutas, hasta llegar a la mermelada que te tomas en el desayuno que está hecha de rosas y jazmines de la región. Grasse ofrece una atmósfera que está en perfecta sintonía con la actividad propuesta, el sistema de creación de contenidos en esta ciudad se hace a través de la tematización y es por ello que otros destinos difícilmente pueden ofrecer el mismo producto. Tal y como indica Anton (2006) tematizar significa dotar de contenido un producto y esto es lo que se propone para Grasse.

Según diferentes investigaciones los seres humanos podemos identificar olores y recordarlos durante períodos muy largos. La memoria olfativa es la que más tiempo dura y recordamos el 35% de lo que olemos frente a tan sólo un 1% de lo que tocamos. Además, está comprobado que los diferentes olores influyen en el estado de ánimo de las personas, causa buena o mala impresión y refuerzan la percepción del lugar y de los productos.

Por todo ello, una buena idea de turismo creativo sería la creación de establecimientos que ofrecieran cursos para conocer los secretos de la aromaterapia y talleres donde los turistas pudieran participar activamente realizando sus propios perfumes.

Que los turistas quieran realizar la actividad de crear su propio perfume y participar en cursos de aromaterapia en Grasse y no en otro destino se conseguiría porque estas actividades tienen un sentido en Grasse ya que están relacionadas con el lugar, existen unos paisajes y unos espacios públicos relacionades con las fragancias: campos, vegetación abudante, balcones repletos de flores, etc. que aportan una ambiente especial en este destino. Encontramos pues que existe una narración y una historia entre la localidad y el producto turístico que se quiere ofrecer, hay un hilo conductor.

Otro argumento para que el turista desee realizar las actividades relacionadas con el perfume en Grasse y no en otro lugar es que la población local de esta localidad conoce bien este mundo y puede ofrecer un valor añadido con sus aportaciones que otros destinos no podrían ya que no cuentan con este capital humano y por lo tanto, sin ellos, difícilmente otros destinos podrán replicar las actividades relacionadas con los aromas.

Actualmente, en la experiencia turística, se busca que los participantes puedan desarrollar sus propias ideas y potenciar su imaginación (en lugar de ofrecer historias “construidas”). Se trata de presentar un marco donde los turistas puedan experimentar, un lugar para el aprendizaje, que les aporte una realización personal y una transformación de si mismos.

Los turistas quieren desarrollar nuevas habilidades, poner en práctica su potencial creativo, realizar trabajos manuales, interaccionar con los diferentes actores del destino, conocer el proceso de producción de perfumes desde dentro, añadir una dimensión nueva a las vacaciones, crear sus propios souvenirs, etc. En resumen, encontrar una mezcla de consumo y producción que les permita desarrollar nuevas habilidades para diferenciarse del resto ya que cada vez los turistas valoran más la originalidad del producto turístico, quieren personalización e individualización, y buscan el autodesarrollo a través de experiencias propias: una realización, un conocimiento y una expresión personales.

Tal y como indican Richards y Wilson (2006) en su artículo Developing creativity in tourist experiencies: A solution to the serial reproduction of culture? El turismo creativo se basa en productos intangibles por lo que son más fáciles de mover y de copiar, este hecho plantea un desafío al destino que ha de intentar que su oferta turística sea única e irrepetible y que las diferentes actividades no puedan ser trasladadas a otro lugar. Es decir, será necesario ofrecer un producto diferenciado para distinguirse de otros destinos a través de un tema concreto.

Asimismo, las experiencias creativas implican una interacción más directa entre turistas y gente local ya que el turista creativo se intenta mezclar entre la población local, no quieren ser simples turistas quieren ser “residentes”. Este también es un factor positivo para el destino porque los habitantes del destino pueden convertirse en un elemento activo de la experiencia creativa (antes eran “los extras” en el acontecimiento) y por lo tanto estos habitantes verán con buenos ojos la actividad turística, se involucrarán en el proyecto y colaborarán en el éxito del destino como destino creativo consiguiendo una complicidad y una colaboración entre el turista y el residente.

Será necesario, pues, que las actividades creativas hagan mella en el destino gracias a sus características específicas (ambiente, atmósfera, tradiciones), es decir, debe haber una perfecta sintonía entre el lugar y la actividad creativa y que ésta cause suficiente impresión entre los visitantes como para no ser sustituida por una actividad similar en cualquier otro lugar.

En resumen, para que una actividad creativa tenga éxito, los recursos creativos tienen que estar anclados en el destino como resultado de la particularidad de una localidad, la actividad creativa debe “congeniar” con el lugar.

De esta forma se conseguirá que el destino se beneficie de la rentabilidad que ofrece el turismo creativo, rentabilidad más elevada que otra clase de turismo ya que las estancias son más largas porque realizan más actividades que la simple contemplación pasiva de patrimonio tangible y se consigue que haya un índice más alto de repetición en el destino ya que cada nueva visita realizada puede implicar una experiencia turística completamente diferente a la anterior.

El turisme es desenvolupa a partir d’una oferta turística que ofereix la iniciativa pública però, sobretot, la iniciativa privada. Per desenvolupar l’enoturisme a la Rioja, les bodegues juguen un paper important en l’oferta turística i d’oci.

Els punts forts d’obrir les bodegues al públic són que no els suposa una gran inversió i el turisme les farà ser més rendibles perquè poden aconseguir ingressos complementaris a l’activitat principal gràcies a les entrades venudes i sobretot amb les compres directes de vi que realitzen els turistes, tot això sense haver d’invertir grans quantitats de diners. A més a més, el turista del vi te un bon nivell adquisitiu, per tant un turisme de qualitat que gastarà més que altres tipus de turistes.

Les bodegues han d’aprofitar-se de la conjuntura actual. El turisme enològic és relativament recent, arriba a la Rioja a finals dels 90 i actualment es troba en un bon moment; una oportunitat que les bodegues han de saber aprofitar, no només obrint les portes als turistes, sinó oferint activitats innovadores que els permeti incrementar el nombre de visitants i les seves línies de negoci, com ara oferint activitats esportives al voltant de les vinyes, la realització de tasques agrícoles relacionades amb el vi (veremar, podar, etc.) que serveixin com a reclam dels turistes durant les diferents temporades de l’any o altres activitats no tant centrades en el vi.

El problema actual de les bodegues i un dels seus punts febles és que no hi ha coordinació entre elles i totes ofereixen, amb més o menys encert, la mateixa experiència: divulguen el procés de producció del vi amb pràcticament les mateixes explicacions cloent la visita amb una introducció bàsica al tast de vins. En aquest sentit, la percepció del turista és negativa perquè té la sensació que visitades dos bodegues ja estan visitades totes perquè a tot arreu li ofereixen el mateix: una visita per a iniciar-se en el món del vi però sense poder anar més enllà i sense aprofundir en el tema.

El desenvolupament del turisme enològic passa per un molt bon moment i d’això se’n beneficien a la Rioja en general i les bodegues en particular. Existeix, però, una amenaça important i és que aquesta modalitat turística passi de moda i arribi el declivi a la destinació. Per evitar-ho cal que coneguin en quin moment del cicle del desenvolupament de la destinació es troben i quina és la penetració real del producte i caldrà que el creixement de la destinació sigui lent per a què sigui un procés durable.

Una altra amenaça en el sector vitivinícola és que el consum de vi disminueix i la competència augmenta, especialment a causa de les grans bodegues. Això fa més difícil vendre vi però per una altra banda, això ha estat el detonant perquè les bodegues s’obrissin als turistes i aconseguir vendre directament al turista que els visitava.

Amb tot això, les bodegues s’enfronten al repte de coordinar-se i treballar de forma conjunta amb estratègies de màrqueting unificades.

Cal que les bodegues es coordinin i col·laborin per a oferir experiències úniques; un repartiment o un catàleg d’activitats per als turistes amb més o menys aprofundiment sobre el tema i tractant diferents vessants del món de la vitivinicultura i de l’enologia seria la clau per no trobar les visites repetitives.

Està clar que les bodegues estan íntimament relacionades amb el turisme enològic però poden potenciar també unes altres activitats i unes altres modalitats turístiques per atreure altres segments com ara la realització de congressos en les seves instal·lacions, activitats esportives a l’aire lliure, activitats educatives per a famílies i escolars o la contemplació de les bodegues com a element arquitectònic i no només per a mostrar la producció del vi, a més d’una oferta d’activitats on hi hagi una participació activa per part dels visitants.

Per acabar, la creació d’un clúster enològic a la Rioja que anés molt més enllà que una simple associació de bodeguers els faria augmentar la seva capacitat competitiva i els convertiria en un referent mundial.

I per acabar la recomanació d’hotels de la Rioja arribem a l’Hotel F&G de Logronyo, ubicat en el centre històric de la ciutat i proper al Palau de Congressos i al Camí de Santiago. És de nova construcció i disposa de 72 habitacions, restaurant, cafeteria, spa, sauna, gimnàs i sales de reunions.

Els factors claus de viabilitat són per una banda la seva ubicació al centre de la ciutat de Logronyo, això fa que sigui apte tant per al turisme cultural de la ciutat com per al turisme de negocis.

L’augment de les escapades de cap de setmana i els short-breaks també poden fer augmentar el nombre de clients en un hotel d’aquestes característiques.

Així mateix, el fet que s’estigui ordenant el centre històric de Logronyo és un altre factor clau de viabilitat de l’Hotel F&G donada la seva ubicació en el casc antic.

L’activitat econòmica de la Rioja i concretament a la seva capital Logronyo, la riquesa de les seves empreses, l’aposta per convertir Logronyo en centre neuràlgic de l’enoturisme, la construcció d’un Palau de Congressos i Auditori RiojaForum amb la realització de 180 reunions anuals i una mitja de 300 persones per congrés i la realització d’activitats culturals són també factors claus per a la viabilitat d’un hotel urbà com l’F&G de Logronyo.

Per continuar sobre hotels visitats a la Rioja, l’Hotel Villa de Laguardia també és ben peculiar. Amb 84 habitacions ubicat a la localitat de Laguardia en la Rioja Alabesa, compta amb piscina exterior, gimnàs, vinoteca, bodega privada, sales de reunions, restaurant amb menjadors privats.

Laguardia i el seus voltants disposa de patrimoni i de recursos culturals i naturals, d’una gran quantitat de bodegues, del centre temàtic del vi Villa Lucia, etc. tot això són elements que afavoreixen l’arribada de turistes i per tant, l’augment de clients a l’hotel.

Es tracta d’un establiment adherit a la Ruta del Vino de la Rioja Alabesa, que també li aportarà publicitat i difusió per captar clients.

Generen notícies essent novedosos el que afavoreix l’aparició de l’hotel en els mitjans de comunicació i per tant es donen a conèixer de forma gratuïta.

Laguardia es troba a 45 km. de Vitòria, aquesta proximitat a una destinació de turisme urbà i de negocis és també un factor clau de viabilitat de l’hotel ja que es propici la visita de clients al restaurant, a la bodega, al lloguer de sales per a reunions i estades a l’hotel.

Hi ha col·laboració entre l’hotel i les diferents empreses i bodegues de Laguardia, així com amb l’administració pública de cara a treballar cap al mateix sentit, la qual cosa facilita la dinamització de la comarca, augmenta la competitivitat i millora la percepció de la destinació.

El turista estàndard de Laguardia és molt estacional (setmana santa, nadal, estiu i caps de setmana i ponts), amb aquesta ocupació l’hotel no seria rendible, per això un factor clau de la viabilitat d’aquest hotel ha estat l’aposta per captar un turisme de negocis. Oferir sales de reunions i de conferències, activitats adreçades a empreses per a la cohesió del personal i dinàmiques de grup i viatges d’incentius, a més la proximitat a Vitòria i la seva importància en el turisme de congressos són iniciatives que afavoreixen l’ocupació de l’hotel, del restaurant i dels equipaments de l’establiment , la resta de l’any.

Un altre hotel visitat (aquest només per fora) en la visita tècnica a la Rioja va ser l’hotel de luxe de la cadena Starwood Hotels & Resorts ubicat a El Ciego i que compta amb sala de convencions, restaurant i SPA de vinoteràpia.

La principal singularitat d’aquest hotel és l’edifici realitzat pel prestigiós arquitecte Frank Ghery, autor del Museu Guggenheim de Bilbao. L’hotel també està construït amb les característiques planxes metàl·liques del Guggenheim però combinades en tres colors: el rosa pel vi negre, l’or per la malla de les botelles de Riscal i el plata per la càpsula que cobreix el tap de suro.

Inicialment només comptava amb 16 habitacions però, per a fer rendible la inversió, es va ampliar a 26 habitacions més. Els preus per passar una nit en aquest hotel només són aptes per a les elits i es parla en determinats fòrums d’internet de l’hotel més car d’Espanya (entre 400 i 1350 €).

No és possible accedir a l’hotel sense reserva prèvia i la construcció de l’hotel es troba separada del poble per la carretera, a diferència de l’hotel Àbalos no hi ha cap implicació de l’hotel amb la localitat on està emplaçat.

Aquest projecte faraònic, inaugurat pel Rei Joan Carles, ha aparegut en els mitjans de comunicació de tot el món, el que li ha proporcionat una gran difusió i publicitat

Els factors claus de viabilitat són l’exclusivitat, el luxe i els preus aptes només per a determinades persones i la notorietat adquirida per aquest projecte gràcies a l’edifici singular fet per un arquitecte de renom que li ha aportat molta publicitat i una gran promoció a tot el món. A més a més, de la gran activitat econòmica de les bodegues Marqués de Riscal. Citar també la tematització al voltant del vi (els colors de les planxes metàl·liques de l’edifici, l’SPA de vinoteràpia, etc.).

Durant el mes de gener vam fer una visita tècnica a la Rioja amb el màster de Direcció i Planificació del Turisme de la URV.

Vam visitar diferents hotels entre els quals vull esmentar l’Hotel Villa de Ábalos. És un hotel rural ubicat en una casa rehabilitada del segle XVII a Àbalos, un poblet envoltat de recursos naturals i proper a poblacions com San Vicente de la Sonsierra, Briones, Santo Domingo de la Calzada, Haro, Laguardia i a tan sols 28 km. de Logronyo.

Es tracta d’un hotel petit amb molt encant gestionat per una parella que realitza la majoria de les tasques necessàries per al bon funcionament de l’hotel (reserves, recepció, cuina, oferta d’activitats, informació turística, etc.).

L’hotel compta amb dotze habitacions acollidores però senzilles per aconseguir que els clients allotjats no es quedin a l’habitació i utilitzin els espais comuns de l’hotel (restaurant, cafeteria, sala d’estar i terrassa) per aconseguir una major relació i interacció entre els propietaris i els clients.

Disposa d’un restaurant que inicialment estava obert a tothom però que actualment només atenen als clients allotjats ja que és petit i hi ha el perill que si obren a l’exterior no puguin atendre als clients allotjats.

Ofereixen el Cicle Anual del Vi que es tracta d’activitats de participació activa durant tots els caps de setmana de l’any, aprofitant les vinyes de què disposen per oferir tot un seguit d’esdeveniments al voltant del món del vi. A més de les activitats relacionades amb el turisme enològic, ofereixen rutes culturals i activitats esportives.

Els propietaris de l’hotel estan molt implicats amb l’entorn i tenen establertes col·laboracions amb empresaris de la localitat, per exemple, poder portar als turistes a visitar diferents bodegues.

Entre els elements de diferenciació d’aquest hotel i factors claus de la seva viabilitat podem destacar que hi ha molta comunicació amb els clients i tenen molta cura de la seva satisfacció per potenciar la repetició de les estades i la difusió boca-orella, disposen d’una gran oferta de turisme participatiu durant tot l’any al voltant del vi però també complementant-la amb altres activitats culturals i esportives tot aprofitant els recursos turístics que tenen en aquesta localitat i en els voltants. Altres factors són la implicació dels propietaris amb el territori i l’establiment de col·laboracions amb altres empresaris de la zona, a més de la seva innovació constant i la realització d’activitats diferents que generen notícia.

Les persones busquen diversió, busquen l’equivalent a ser turistes permanents i a convertir la seva vida quotidiana en un viatge continu on tots els elements que hi participen els aportin entreteniment.

Postman (1985) afirma que hi ha una necessitat d’entreteniment en tots els aspectes de la nostra societat, incloent-hi la política, l’educació i el treball i que estem al límit de divertir-nos fins a morir. Aquesta afirmació, la il·lustra amb Las Vegas on diu que s’ha creat una ciutat sencera dedicada a la idea de l’entreteniment que és una metàfora del caràcter nacional dels americans i que, en la meva opinió, també serviria per mostrar el caràcter de la majoria de la societat occidental actual.

Aquesta obsessió per la diversió ens ha portat a buscar palaus d’entreteniment (Ritzer), aquests espais han de ser fantàstics, encantats i màgics, han de contenir elements que, a través d’una escenografia, convidin a consumir, per tant, llocs que han d’estar tematitzats.

La fidelització, a banda de proporcionar nous ingressos per l’augment de la despesa dels consumidors, aporta també una freqüentació en l’ús de l’equipament. Els usuaris repeteixen les visites perquè es troben a gust, perquè en altres indrets no obtenen el que obtenen allí i sobretot perquè són ells els protagonistes de la història i són ells els que decideixen com viure-la, i és per aquest motiu que no es cansen de tornar-hi perquè cada nova visita a l’equipament és una nova experiència viscuda de forma diferent a l’anterior.

Si un equipament ofereix l’oportunitat de poder participar-hi i gaudir d’experiències vitals, l’equipament serà un èxit i el consumidor no ens abandonarà mai més, perquè, tal i com apunta Rifkin (2000) la realitat més important és la biografia de cadascú.

Això ho tenen clar a PortAventura que usen el millor eslògan per il·lustrar tot això: “Tu fas PortAventura!”

L’autenticitat és la qualitat de l’autèntic, d’allò cert que està garantit per les circumstàncies que hi concorren.

Aquesta definició d’autenticitat no ens diu quines són aquestes circumstàncies necessàries per garantir l’autenticitat, no ens diu tampoc quins requisits fan que allò sigui cert o fals.

Els requisits per a què un equipament d’oci o un viatge sigui “autèntic” són molt subjectius i no es troben tant en les característiques pròpies de l’equipament o de la destinació sinó en els desigs dels turistes, allò que esperen trobar i que ells consideren que és autèntic.

Per una banda, els turistes busquen l’autenticitat però aquesta recerca de l’autèntic es fa impossible ja que pel sol fet que hi hagi presència de turistes trenquen l’encant de les destinacions i la virginalitat de l’espai (McCannell, 1979).

L’autenticitat i la falsedat són conceptes relatius perquè el que en un lloc pot ser inventat, creat i no heretat, a un possible visitant li pot semblar que allò és el que és real. Per tant, l’autenticitat i la falsedat es basen en les idees preconcebudes dels consumidors sobre l’espai que van a visitar i sobre allò que esperen trobar a partir de la informació i els estímuls que han obtingut al llarg de la seva existència.

Ja ho deia Urbain, 1993 l’experiència turística ha de ser redefinida com una travessa de realitats que expressen totes elles una veritat. Això ho il·lustra l’anunci de la fabada Litoral, on uns “urbanites” van al camp i esperen trobar un indret on les tecnologies i la modernitat encara no hagin arribat ja que per a ells això és l’autèntic de l’entorn rural, els habitants d’aquell indret actuen per intentar amagar la realitat de les seves vides (el tot terreny, el mòbil, el televisor, etc.) i posen elements del seu entorn, com els animals pel mig del poble, per omplir les ganes d’autenticitat que tenen aquests visitants.

http://www.youtube.com/watch?v=FdRwUBN5sz4